Coneix les noves mesures per al mercat del lloguer

Actualització del 22/01/2019: Avui s’ha sotmès a votació el Decret del Govern que suposava modificacions sobre el mercat del lloguer i no ha estat convalidat, per la qual cosa torna a estar vigent la normativa prèvia.

 

Els contractes de lloguer d’habitatge que es signin a partir del 19 de desembre de 2018 estaran subjectes al nou reial decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer que ha aprovat el Consell de Ministres i que modifica parcialment la llei d’arrendaments urbans. Les noves normes estableixen importants novetats que afecten temes com la durada dels contractes, les despeses immobiliàries, les reformes i els lloguers turístics.

Les novetats més importants de la reforma són les següents:

1. Vigència del contracte

Estan afectats per aquesta norma els contractes que es signin a partir del 19 de desembre de 2018. A excepció d’aquells que corresponguin a habitatges de més de 300 metres quadrats o aquells en els quals la renda acordada excedeixi 5,5 vegades el salari mínim interprofessional, és a dir, aquells habitatges la renda mensual dels quals sigui superior als 4.722,03 euros. En tots dos casos, les clàusules del contracte es regiran per la voluntat de les parts. Els contractes signats abans de l’entrada en vigor d’aquesta norma es seguiran regint per la antiga LAU, si bé es poden acollir a aquesta reforma sempre que hi hagi acord entre les parts per escrit sempre.

2. Durada

Els nous contractes tindran una durada mínima de 5 anys (7 quan l’arrendador sigui una persona jurídica), amb una pròrroga de 3 anys. Fins ara, els contractes d’habitatge eren de 3 anys amb una pròrroga d’un any. Això vol dir que si 30 dies abans de la conclusió del contracte de 5 o 7 anys cap de les parts mostra la seva intenció d’extingir-lo, aquest queda renovat automàticament per tres anys.

3. Actualització de la renda

Si en el contracte no hi ha una clàusula que estableixi que la referència serà l’IPC, l’actualització de la renda es farà segons l’Índex de Garantia de Competitivitat.

reforma llei lloguers

4. Obres de millora

Si bé fins ara no es preveia un augment de la renda per obres de millora durant la vigència del contracte, la nova norma permet que es pugui fer, amb acord de l’inquilí, i que es pugui pujar la renda. Les obres no podran ser les habituals de conservació.

5. Despeses de gestió immobiliària

Quan l’arrendador (propietari) sigui una persona jurídica, les despeses de gestió immobiliària i les de formalització del contracte correran de la seva part. Només haurà de fer-se càrrec l’arrendatari quan aquestes despeses hagin estat per iniciativa directa seva.

Si l’arrendador és persona física, serà l’arrendatari (llogater) el que ha de fer-se càrrec d’aquestes despeses.

6. Fiança

Les garanties de contracte que l’arrendador demana a l’inici del contracte podran ser d’1 mes de fiança i 2 de garantia addicional si és per a un habitatge. Per aquesta tipologia d’ús en contractes de fins a 5 anys de durada (o de fins a 7 anys si l’arrendador fos persona jurídica) el valor d’aquesta garantia addicional no podrà excedir, per tant, de dues mensualitats de renda.

Si és per a un ús diferent del d’habitatge, podrà demanar 2 mesos de fiança més els que acordin les parts com a garantia addicional.

7. Dret de tanteig i retracte

Aquest dret no es modifica respecte al que es refereix als inquilins. Es crea un nou dret de tanteig i retracte a favor de l’òrgan que designi l’administració competent en matèria d’habitatge.

En aquests casos, serà l’administració, o l’òrgan competent designat per aquesta, la que tingui la possibilitat d’exercir aquest dret per a adquirir el bloc sencer.

nova normativa lloguer

8. Procès de desnonament

Respecte a la Llei d’Enjudiciament Civil ha canviat la normativa en el que respecta al procès que s’ha de seguir. És obligatori notificar a l’inquilí, amb la demanda de desnonament, la possibilitat d’acudir als serveis socials perquè aquests valorin la seva situació. Si aprecien vulnerabilitat social, el procés judicial es suspèn per un temps màxim d’1 mes si el propietari és persona física, o 2 mesos si és persona jurídica, perquè els serveis socials puguin adoptar les mesures necessàries. Transcorregut aquest termini la suspensió s’acaba i continua el procès de demanda.

9. Habitatges desocupats

Si són immobles d’ús residencial que es trobin desocupats de forma permanent, els ajuntaments podran cobrar un recàrrec de fins al 50% de la quota líquida del IBI.

A més, depenent del temps que l’habitatge estigui desocupat, es podran ordenar diversos recàrrecs. Tindrà la consideració d’immoble desocupat amb caràcter permanent aquell que romangui desocupat d’acord amb el que s’estableixi en la corresponent normativa sectorial d’habitatge, autonòmica o estatal, amb rang de llei, i conforme als requisits, mitjans de prova i procediment que estableixi l’ordenança fiscal.

10. Comunitats de veïns

La nova llei no afecta Catalunya pel que fa a la Llei de Propietat Horitzontal (comunitats de veïns), que es regeix pel Codi Civil Català. Actualment, el fons de reserva és del 5%.

11. ITP (Impost sobre Transmissions Patrimonials)

Es suprimeix l’obligació de pagar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en els contractes d’arrendament per a ús estable i permanent (arrendaments d’habitatges sotmesos a la LAU).

⇒ Consulta la oferta de pisos y casas que tenemos en alquiler ⇐



GuinotPrunera 2019. Tots els drets reservats  |  Avís legal  |  Política de privacitat  |  Política de Cookies