El Suprem avala que qualsevol interessat pugui recórrer el pagament de la plusvàlua municipal

El Tribunal Suprem ha posat punt final a una polèmica entre ajuntaments i contribuents. L’alt tribunal ha decidit que els contribuents que, sense estar obligats, es van fer càrrec de la plusvàlua municipal corresponent en una operació de compravenda d’un pis tenen dret a reclamar-la.

Fins ara, els ajuntaments es negaven a acceptar els recursos dels compradors que abonaven l’impost perquè, al no ser subjecte passiu, no havien de fer-ho. Aquest impost l’ha d’abonar el venedor, encara que el pot fer el comprador si hi ha acord entre les parts.

Al·legacions rebutjades

Aquest assumpte va arribar al Suprem després que un venedor d’un habitatge liquidés l’impost. Posteriorment va sol·licitar la rectificació de la liquidació, però el consistori va rebutjar el recurs. Tampoc va acceptar el recurs quan el va presentar el comprador, qui s’havia fet càrrec del pagament de l’impost. Segons el consistori, el comprador, com que no és el subjecte passiu, no té dret a recórrer.

Les autoritats municipals s’acullen per a això a la Llei General Tributària, que estableix que és el subjecte passiu l’obligat a fer-se càrrec de la plusvàlua municipal. No obstant això, el Tribunal Constitucional ja va declarar nul·les les plusvàlues municipals  si l’habitatge es venia amb pèrdues.

Igualtat de condicions

No obstant això, el Tribunal Suprem considera que la persona que es va fer càrrec de l’impost ha d’estar en igualtat de condicions davant l’administració. Això implica que els ajuntaments estan obligats a acceptar els recursos presentats pels compradors, encara que la llei no els consideri subjectes passius obligats a la seva  liquidació.

L’òrgan judicial creu que en tenir els compradors la condició d”interessats’ tenen dret a presentar el recurs de reposició corresponent i, en cas de ser rebutjat, té el mateix dret que el subjecte passiu a acudir a la via judicial si ho consideren oportú.

La sentència del Tribunal Suprem és clara en establir com a doctrina legal que la persona que assumeix una obligació tributària principal té dret a recórrer a la via contenciosa administrativa, encara que no tingui la consideració de subjecte passiu, en el cas en què el recurs de reposició tributari esgoti la via de l’administració local.



GuinotPrunera 2020. Tots els drets reservats  |  Avís legal  |  Política de privacitat  |  Política de Cookies